gel¹

No es tracta d’una emulsió, és un gel en el qual en quedat atrapades gotes d’oli i, per tant, pot tenir el color groc de l’oli empresonat en la xarxa tridimensional de la gelificació.

En efecte, si s’observen cristalls de gel amb una lupa o microscopi es pot comprovar com aquests tendeixen a tenir formes d’estrelles amb simetria hexagonal, com es mostra a la figura 1.

Per exemple, en el cas dels cristalls de gel hexagonals esmentats abans, el fet que les molècules d’aigua adoptin aquesta conformació ordenada i simètrica fa que el gel sigui menys dens que l’aigua líquida —on les molècules es troben desordenades— i això explica que el gel suri en l’aigua.

Per començar es va plantejar l’exemple dels cristalls hexagonals de gel i es va preguntar als alumnes perquè creien que el gel tenia aquesta estructura.

El sol té una aparença de líquid viscós, mentre que el gel té molta consistència relativament sòlida perquè les partícules són com fibres allargades i entrecreuades, que formen una malla tridimensional, amb buits interiors que contenen el líquid.